Crònica Ultra Trail de l'Aneto

El passat dissabte 28 de Juliol va tenir lloc a la població Aragonesa de Benasque la cuarta edició de la Ultratrail de l'Aneto.

Aquesta proba consta de tres circuits, un de 42 km amb un desnivell positiu acumulat de 1950 m anomenat la marato de l'Aneto, una de 67 km amb 3870 m de denivell positiu anomenat les dos cares de l'aneto i l'ultra de la volta a l'Aneto amb un recorregut de  96km i un desnivell de 5950m.

Com era d'esperar, vam tenir una petita representació del club de MesMuntanya, ja que uns quants socis van participar en el recorregut de les dos cares de l'Aneto i ens han passat un breu recull de les impressions de la carrera:

"Era la primera vegada que participava en una carrera de llarga distància en alta muntanya. Per mi, va suposar tota una experència, l'autosuficiencia, la duresa, el clima i sobretot l'ambient que es respirava entre els participants, que, lluny de tenir una actitud competitiva, tot eren ànims duns a altres, teniem clar que la carrera no era contra cap altre oponent que la pròpia muntanya. L'objectiu; acabar. 

A les 11 en punt sonava el petard que ens indicava que ens haviem de posar en moviment, i vàrem començar a pujar per una pista que quedava al costat de la carretera. El primer control va ser tot una sorpresa ja que amb l'emoció de la sortida sen's va passar en un moment. Desprès vam seguir per una pista direcció al refugi de corones on vam arribar sentint-nos molt bé fisicament i vam afrontar la pujada al coll de Vallivierna amb una falsa sensació de poder que més amunt ens va passar factura, en el meu cas vaig haber de parar ja que vai tenir la primera pajara.... i tot just portàvem 15km!! Desprès d'uns estiraments i menjar alguna cosa em vaig tornar a possar en marxa i aviat vaig arribar al coll a 2700m, on m'esperaven la resta de companys de MesMuntanya.

La baixada va ser ràpida i en un moment tornavem a ser a Corones i pista cap avall direcció al càmping de Senarta. Un cop allà ja portavem 30 km a les cames i la sensació era d'esgotament total, peró fent el cor fort vam començar a pujar una pista eterna direccio al los Baños del Hospital. Al arribar allà el grup ja s'havia trencat, els més forts s'havien avançat i darrera quedavem uns quants. Al arribar a baños, incpaç de parar vaig deixar uns companys enrere i desde aleshores vaig anar sol tota la resta de la proba.

El camí seguia... Control al Vado de l'hospital i desprès una llarga ascenció al Coll de Puerto Picada, on ens va ploure i va acabar caient pedra. Desprès de molt patir cap a les 9 del vespre arribava a dalt del coll amb un fred i un cansanci dificil d'explicar. Nomès quedaven 20 km en principi de baixada que van ser tota una aventura. La nit no va tradar a caure i amb ella vam donar pas als frontals i les llums de posició.

Desprès de 13 hores i 55 minuts arribava a Benasque on m'esperaven la resta de companys i un poble totalment entregat amb els qui estavem corrent la carrera. "

Llorenç

"Un bon esmorçar, per la finestra de l'habitació és veu el sol iluminant el pirineu aragonès, queda poc per la sortida i falta vestir-me i anar a recollir el dorsal, ara el cap es posa en mode supervivència. No m'interesa el temps final, ni tan sols em preocupa el circuit o el que hi trobaré, intento trobar-me a mi mateix per jurar-me que no em fallaré, arribaré al final.

Sense quasi adornarme'n ja estic trotant els primers set kilòmetres, estic fort, em sento còmode i em concentro en la respiració i les sensacions de les cames, enfilo Vallivierna amb optimisme i a 2000 metres d'altitud començo a entendre la dificultad del que m'espera, acabaré els primers 20 km separat dels meus amics i preocupat pel cansanci que experimento. Puc còrrer pista avall per anar a completar uns 32 km abans de tornar a començar una ascenció que em portarà dels 1300 metres de Senarta als 2470 de Puerto picada. Poc em podia imaginar que l'infern existía en forma de preciòs pic cobert d'herba verda.

A mig camí de l'ascenció pedra i rampes, fred i aigua, i mirada amunt recorrent cada troç de fang que composa el GR. Finalment arribes i el consol es saber que encara que, el teu genoll esquerra ja ha dit prou, els 21 kilòmetres següents són de baixada i et queden forces per fer 5 hores caminant. 

Negre nit i pendent la recta final, em prometo a mi mateix que m'esgotaré corrent direcció a Benasque i que concentraré la meva força en tots aquells rostres que t'han acompenyat tantes hores. Corredors com tu, que estimen la muntanya i que volen que arribis al final, per què de fet no ets un oponent ets un company en el dolor i el patiment.

Queden  3000 metres per arribar al poble i arrenco a còrrer amb aquella sensació marevallosa de quan s'estiren les cames i et sents còmode flotant sobre el terra, quan suas però no notes el cansanci, quan ets sents tant fort que podríes seguir hores i hores i amb totes aquestes bones sensacions arribes entregat a una meta entregada i t'anadones que has tornat el que has rebut, i que sense cap mena de dubte, demà ja estarem pensant en la següent cursa."

Roger